L'aparició de l'escriptura egipcia es va donar a lloc al voltant de l'any 2000 a.c.
La forma d'escriure a l'egipte eren els jeroglìfics.
Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat pels antics egipcis. Va ser utilitzat des de l'època predinàstica fins al segle IV. Els antics egipcis van usar tres tipus bàsics d'escriptura: jeroglífica, hierática i demótica; aquesta última correspon al Període tardà d'Egipte.
És un sistema complex, una escriptura al mateix temps figurativa, simbòlica i fonètica, en un mateix text, una mateixa frase, pràcticament gairebé diria en una mateixa paraula.
Es caracteritza per l'ús de signes, el significat dels quals es coneix gràcies al desxifrat dels textos continguts en la Pedra de Rosetta, que va ser trobada en 1799, en la qual està gravat un decret en tres tipus d'escriptura: jeroglífica, demótica i grega uncial. Es va aconseguir desxifrar aquest document gràcies als estudis realitzats per Thomas Young i, fonamentalment, a Jean-François Champollion qui va aconseguir desxifrar el mètode de la seva lectura en 1822, 23 anys després de ser descoberta la pedra.
Per extensió, també s'ha donat el nom de signe jeroglífic a alguns dels grafemes de l'escriptura cuneïforme i unes altres. La raó està que aquests pocs signes no usarien el principi fonètic, sinó el principi ideográfico de representació de l'escriptura.
